DAVANT EL 11 DE SETEMBRE, 15 DE SETEMBRE

Esquerra Oberta no participarà en el happening massiu organitzat per la burgesia catalana el proper 11 de setembre.

En un dels moments de major crisi econòmica i social a Catalunya, amb unes taxes d’atur desbordades, les retallades en els serveis públics essencials, disminució dels salaris … CiU activa la seva base social i s’empara en l’hegemonia cultural del sobiranisme per aconseguir la fiscalitat pròpia des de la qual seguir fonamentant la monopolització de l’economia catalana al voltant d’unes quantes famílies i els seus còmplices.

Centenars de milers de persones desfilaran al costat d’un Millet simbòlic, representant genuí de CiU, per demanar que els amics de Millet tinguin prou per protegir el nostre aprimat estat del benestar, com si a CiU li hagués importat retallar en primer lloc als pensionistes (euro per recepta), els serveis socials, les ajudes a la solidaritat … i no estiguessin impulsant a Catalunya les polítiques de rebaixes de salaris, contenció del dèficit i un llarg etcètera que té el seu corol·lari en l’augment de l’atur i desigualtats.

Que el dèficit fiscal sigui real, no explica com l’esquerra ha prescindit de la correlació de forces als parlaments de l’Estat espanyol i català, per aprofundir en la confusió que origina a les seves bases socials clàssiques, entre l’hegemonia de classe i la pàtria ( concepte sobre el qual la memòria històrica hauria d’haver construït les seves vacunes …).

En moments d’agudització de l’atac dels poderosos cap als treballadors (aturats o en actiu) posem la identificació clara de les nostres prioritats en la lluita democràtica contra tots aquells que defensen els interessos dels poderosos.

Artur Mas, com Mariano Rajoy, són una expressió d’Angela Merkel a Catalunya i Espanya. Serà, el primer, a través dels mitjans de comunicació (sobretot la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) l’abanderat del triomf d’una concentració que posarà l’accent a Madrid i que no mirarà les contradiccions socials de la pròpia nació, desviant la seva pròpia incapacitat o exprés oblit per propiciar polítiques diferents.

No, no recolzarem l’imaginari de Millet per a dir que ens roben des de Madrid.

Anirem a Madrid el 15 de setembre a la convocatòria de la cimera social d’acció conjunta de tots els treballadors/es per protestar per les polítiques de retallades salarials, de les polítiques de pujades d’impostos, com l’IVA, de l’augment de l’atur … i allà protestarem contra el PP i també contra tots aquells que li donen suport.

Creiem que en la construcció europea, les forces d’esquerra hauran de basar les seves aliances en profunds acords socials entorn de la defensa i millora de l’estat de benestar, de la salut, l’educació, de l’habitatge, del treball per als seus ciutadans … no creiem en la igualtat perfecta, i som conscients que el tracte fiscal que rep Catalunya és dolent per al conjunt d’Espanya, ja que seran les nacionalitats o autonomies amb major desenvolupament econòmic, investigació i educació, les que tirin d’un carro espanyol o europeu, que altres regions per causes històriques o geogràfiques no poden arrossegar.

Els estat-nació estan demostrant la impotència política de fer de contrapart a una economia globalitzada lliga a la política europea. Catalunya, com Espanya, ha de redefinir el seu estatus en la construcció d’una Europa política, econòmica i social que hem de construir en contrapartida a aquesta Europa de les nacions i els oligopolis.

Però Catalunya, al igual que Espanya té més d’una interpretació (una de les dues Espanyes ha de gelar-te el cor). També existeixen diverses interpretacions de Catalunya, però la seva coexistència no ha de ser possible en el marc d’un ens abstracte superior, sinó amb la suma i reconeixement d’esperits disconformes en una geografia comú i diversa.

Hem d’avançar encara molt en la definició dels eixos bàsics del que representa per a nosaltres la Catalunya d’esquerres que es contraposa a la de CiU, i també a la d’ERC com a expressió d’un conservadorisme cultural, que li impedeix ser referent avui de una Catalunya de progrés i l’impulsa a ser el braç esquerre de CiU.

Però l’endarreriment davant aquesta definició no és excusa per abraçar les tàctiques de CiU que porten a la seva perpetuació i exclusió de responsabilitats davant la crisi que també afecta a Catalunya, perquè també nosaltres hem basat el nostre creixement en l’economia del maó i l’especulació financera.

Per la reconstrucció d’una hegemonia social de l’esquerra

Pel dret a una salut digna i per a tots

Per una sortida a la crisi que no sigui a costa dels més desfavorits

Per la defensa d’uns salaris dignes

Perquè paguin més els que més tenen

Anirem a Madrid el 15 de setembre a la concentració convocada per la cimera social de sindicats i associacions.

ESQUERRA OBERTA.

_______________________________________________________________________________________

ANTE EL 11 DE SEPTIEMBRE, 15 DE SEPTIEMBRE

Esquerra Oberta no participará en el happening masivo organizado por la burguesía catalana el próximo 11 de Setembre.

En uno de los momentos de mayor crisis económica y social en Catalunya, con unas tasas de paro desbordadas, los recortes en los servicios públicos esenciales, disminución de los salarios… CiU activa su base social y se ampara en la hegemonía cultural del soberanismo para conseguir la fiscalidad propia desde la que seguir cimentando la monopolización de la economía catalana en torno a unas cuantas familias y sus complices.

Cientos de miles de personas desfilarán junto a un Millet simbólico representante genuino de CiU, para pedir que los amigos de Millet tengan lo suficiente para resguardar nuestro escuálido estado del bienestar, como si a CiU le hubiera importado recortar en primer lugar a los pensionistas (euro por receta), los servicios sociales, las ayudas a la solidaridad…y no estuvieran impulsando en Catalunya las políticas en torno a la rebaja de salarios, la contención del déficit y un largo etcétera que tiene su corolario en el aumento del paro y desigualdades.

Que el déficit fiscal sea real, no explica como la izquierda ha prescindido de la correlación de fuerzas en los parlamentos del Estado español y catalán, para profundizar en la confusión que origina a sus bases sociales clásicas, entre la hegemonía de clase y la patria (concepto además sobre el que la memoria histórica debiera haber construido sus vacunas…).

En momentos de agudización del ataque de los poderosos hacia los trabajadores (parados o en activo) ponemos la identificación clara de nuestras prioridades en la lucha democrática contra todos aquellos que defienden los intereses de los poderosos.

Artur Mas, como Mariano Rajoy, son expresiones de Angela Merkel en Catalunya y España. Será, el primero, a través de los medios de comunicación (sobre todo la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales) el abanderado del triunfo de una concentración que pondrá el acento en Madrid y que no mirará las contradicciones sociales de la propia nación, desviando su propia incapacidad o expreso olvido para propiciar políticas distintas.

No, no iremos hombro con hombro con el imaginario de Millet a decir que nos roban desde Madrid.

Iremos a Madrid el 15 de Septiembre en la convocatoria de la Cumbre Social de acción conjunta de todas las trabajadoras/es para protestar por las políticas de recortes salariales, de las políticas de subida del IVA, del aumento del paro…y allí protestaremos contra el PP y también contra todos aquellos que lo apoyan.

Creemos que en la construcción europea, las fuerzas de izquierda tendrán que basar sus alianzas en profundos acuerdos sociales en torno a la defensa y mejora del estado del bienestar; de la salud, la educación, de la vivienda, del trabajo para sus ciudadanos…no creemos en la igualdad perfecta, y somos conscientes que el trato fiscal que recibe Catalunya es malo para el conjunto de España, pues serán aquellas nacionalidades o autonomías con mayor desarrollo económico, investigación y educación, las que tiren de un carro español o europeo, que otras regiones por causas históricas o geográficas no pueden arrastrar.

Los estado-nación están demostrando la impotencia política de hacer de contraparte a una economía globalizada que maniata a la política europea.

Catalunya como España deben redefinir su estatus en la construcción de una Europa política, económica y social que tenemos que construir en contrapartida a esta Europa de las naciones y los oligopolios.

Pero Catalunya como España tiene más de una interpretación (una de las dos Españas ha de helarte el corazón), también existen varias interpretaciones de Catalunya, pero su coexistencia no debe ser posible en el marco de un ente abstracto superior, sino con la suma y reconocimiento de espíritus disconformes en una geografía común y diversa.

Tenemos aún mucho que avanzar en la definición de los ejes básicos de lo que representa para nosotros la Catalunya de izquierdas que se contrapone a la de CiU, y también a la de ERC como expresión de un conservadurismo cultural, que le impide ser referente hoy de una Catalunya de progreso y le impulsa a ser el brazo izquierdo de CiU.

Pero el atraso ante esta definición no es excusa para abrazar las tácticas de CiU que llevan a su perpetuación y exclusión de responsabilidades ante la crisis que también azota a Catalunya, porque también nosotros hemos basado nuestro crecimiento en la economía del ladrillo y la especulación financiera.

Por la reconstrucción de una hegemonía social de la izquierda

Por el derecho a una salud digna y para todos

Por una salida a la crisis que no sea a costa de los más desfavorecidos

Por la defensa de unos salarios dignos

Porque paguen más los que más tienen

Iremos a Madrid el 15 de Septiembre a la concentración convocada por la Cumbre Social de sindicatos y asociaciones.

ESQUERRA OBERTA.

2 thoughts on “DAVANT EL 11 DE SETEMBRE, 15 DE SETEMBRE

  1. Retroenllaç: Comunicado Esquerra Oberta: ANTE EL 11 DE SEPTIEMBRE, 15 DE SEPTIEMBRE « Altersocialismo

  2. Per fi algú que diu el que pensem la majoria dels treballadors a Catalunya! Els que pensem que “la indisoluble unidad de España” i els “drets inalienables de Catalunya” no són més que paranys ideològics de la burgesia per dividir i manipular als treballadors allunyant-los del seus interesos reals, us saludem.
    Els treballadors catalans volem decidir, sí, volem autodeterminar-nos, sí, però dels burgesos corruptes que ens governen a Barcelona i a Madrid!
    ¡Por fin alguien que dice lo que pensamos la mayoría de los trabajadores en Catalunya! Los que pensamos que “la indisoluble unidad de España” y los “derechos inalienables de Catalunya” solo son trampas ideológicas de la burguesía para dividir y manipular a los trabajadores alejándolos de sus intereses reales, os saludamos.
    ¡Los trabajadores catalanes queremos decidir, sí, queremos autodeterminarnos, sí, pero de los burgueses corruptos que nos gobiernan en Barcelona y en Madrid!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s