COMUNICAT D’ESQUERRA OBERTA EN RELACIÓ A LA PREGUNTA DE LA CONSULTA CATALANA.

Dijous passat 12 de desembre de 2013, els partits polítics, CIU, ERC, ICV-EUIA i les CUP, van pactar una data per a la consulta sobre la independència de Catalunya amb una doble pregunta encadenada per a la mateixa:

  • Vol que Catalunya sigui un Estat? (SI/NO)
  • En cas afirmatiu, Vol que sigui un Estat independent? (SI/NO)

Davant això Esquerra Oberta comunica el seu rebuig a l’enunciat de la pregunta.

Esquerra Oberta és una organització política de caràcter republicà i federalista que entén el federalisme com una forma d’organització territorial, conformada a partir d’entitats polítiques que pacten per a compartir estructures de poder, conjugant autogovern i govern compartit. Entenem que és temps per a emprendre les reformes constitucionals necessàries per a avançar, des d’un Estat de les autonomies que evidencia que arriba al seu límit, cap a un Estat federal i social que assumeixi el principi del dret a l’autodeterminació dels pobles, la defensa del caràcter plurinacional i plurilingüe d’Espanya i treballi per la construcció d’una Europa social i federal. El federalisme és la via per a reconfigurar l’Estat espanyol sense veure’ns atrapats entre el neocentralisme espanyolista, d’una banda, i els moviments secessionistes per un altre.

EO considera que la consulta no presenta, una opció clara de resposta per a les posicions federalistes, forçant deliberadament la seva divisió entre les diferents opcions o que acceptin un vot afirmatiu en la primera pregunta per a poder participar en la segona pregunta.

Qüestionem que el redactat de la pregunta compleixi els principis del federalisme que han alimentat històricament a les organitzacions de l’esquerra alternativa (IU, ICV, EUiA), és qüestionable que compleixi els documents de la VI Assemblea de EUiA, el consens establert entre IU, ICV i EUiA en “la Declaració d’IU, ICV i*EUiA sobre el dret a decidir i el model d’Estat” on s’aprovava el compromís entre IU, ICV i EUiA de “Treballar conjuntament de forma coordinada per un model d’Estat federal, plurinacional, social i republicà, que incorpori el dret a decidir”

Esquerra Oberta és favorable al “dret a decidir” entès com el dret a decidir sobre tots els temes que ens afecten com ciutadans, començant pels temes socials i econòmics. I neguem una visió parcel•lada del “dret a decidir” per incloure solament una dimensió del mateix, “el dret d’autodeterminació”.

Esquerra Oberta reconeix el dret d’autodeterminació de Catalunya a través d’una consulta, però aquest dret no és una prioritat actualment per a la nostra organització, i a diferència de ICV i EUiA no ho podem posar al mateix nivell que la defensa dels “drets socials”. Per Esquerra Oberta, el primordial és la defensa dels serveis públics i oferir una sortida a la crisi per l’esquerra. Oferir una solució per a la classe treballadora, per a desocupats, precaris, desnonats i desfavorits de l’actual sistema que ni la consulta, ni l’èpica independentista, ni el patriotisme espanyol, ni les retallades de CIU i PP li van a aportar.

Creiem que el debat sobre la consulta ha monopolitzat tota l’agenda política catalana, evitant que aquesta es centri en les qüestions que estan generant el major sofriment social. En Catalunya ja pràcticament no es parla de la destrucció de la sanitat, l’educació i la resta dels serveis socials, del degoteig inacabable de desnonaments, de les ajudes publiques a la banca, de l’abandó a la seva sort de centenars de milers de persones, de l’augment de les desigualtats entre rics i pobres.

Opinem que quan la qüestió identitaria ha desplaçat a la social, les forces nacionalistes han escombrat a les de les esquerres. La qüestió nacional està tapant el conflicte social i contribueix a desinflar la protesta contra la brutal ofensiva que des del Govern s’ha desencadenat contra les classes populars catalanes. El procés sobiranista català ha dividit a les classes treballadores mentre cohesionava bona part de les classes mitges amb les classes burgeses.

Assegurem que la consulta s’ha convertit en una fugida cap a endavant, una eina que utilitza el govern d’Artur Mas com cortina de fum per a ocultar els seus dos fracassos: El fracàs en la gestió de la crisi i el fracàs en el seu intent de controlar al moviment secessionista
–    El fracàs en la gestió de la crisi: Durant la legislatura 2010-2012, Catalunya va ser pionera en l’aplicació de polítiques d’austeritat, especialment pel que fa a retallades en els serveis públics. Aquestes polítiques van provocar, atur, desigualtat social, precarietat i una caiguda del consum de les classes populars que al costat d’una nul•la política fiscal sobre les classes altes van provocar, un increment del deute català i que el govern d’Artur Mas hagués de ser rescatat econòmicament per l’Estat espanyol. En aquesta situació de fracàs de la gestió del govern de CIU, Artur Mas i els seus mitjans de comunicació afins van aprofitar la massiva manifestació 11 de Setembre de 2012, per a crear una cortina de fum, canviar l’agenda “política”, provocar que el debat públic girés principalment sobre la temàtica de la “identitat nacional” i no en el tradicional debat “esquerra-dreta“ i convocar unes eleccions en les quals es demanava una majoria absoluta excepcional per a portar a terme la seva proposta estrella de realitzar una consulta sobre la independència de Catalunya.
–    El fracàs en el seu intent de controlar el moviment secessionista: Amb la convocatòria d’unes eleccions de forma oportunista per a capitalitzar la manifestació de l’Onze de Setembre i així evitar el debat sobre unes polítiques econòmiques antisocials. CIU, la dreta nacionalista, va intentar instrumentalitzar de forma partidista el malestar existent a Catalunya i el dret a decidir. Però el pla de Mas de tenir una folgada majoria parlamentària que li permetés simultàniament tenir mans lliures per a implementar la seva política d’austeritat i marcar els ritmes d’un procés de consulta d’autodeterminació va fracassar al sofrir CIU un càstig per part del seu electorat per les seves polítiques antisocials i els casos de corrupció produint-se un transvasament de vots de CIU a ERC, que van atorgar a Junqueres en el polític i a la ANC i Omnium en el social el paper de vigilant de Mas per a vetllar que el procés de consulta es dugués endavant.

Destaquem el paper còmplice de ERC en aquesta fugida cap a davant d’Artur Mas. La ERC actual, dista molt de la ERC que en el 2003 creava el tripartit. Aquesta nova ERC, desideologiatzada, ha girat de l’esquerra al transversalisme i té com únic objectiu la independència.

Aquesta doble pregunta encadenada amb un doble enunciat tan confús obeeix a l’interès de CIU, ERC, ICV-EUIA i les CUP d’evitar el ridícul que hagués suposat la incapacitat de posar-se d’acord en l’enunciat de la pregunta. CDC ha aconseguit superar les dificultats per a concretar un redactat entre qui volien una pregunta independència si o no (ERC, ANC, CUP) i qui volien un tipus de pregunta més inclusiva (UDC, ICV-EUiA). Aquest acord que permet aquesta pregunta ha estat possible gràcies a que cap dels partits implicats creu realment que es vagi a realitzar la consulta i que serà l’Estat Espanyol qui prohibeixi la consulta.

I considerem que PP i PSOE, cometrien un error si solament pensen a prohibir la consulta i no s’ofereix una solució que eviti el xoc de trens.

En Esquerra Oberta considerem que les opcions que poden evitar el xoc de trens passarien per:

  • D’una banda, coincidint amb les pròximes eleccions catalanes, l’Estat Espanyol, que té la competència per a convocar referèndums, hauria de negociar amb les forces parlamentàries de Catalunya les condicions i procediments per a la celebració d’una consulta no vinculant, a través de l’articulo 150.2 de la constitució, en el qual a la ciutadania catalana se li preguntés per “Sobre que tipus de model de relació amb la resta de l’estat Espanyol ha d’intentar treballar el nou Parlament de Catalunya?” amb tres opcions de resposta possibles (Ha de treballar a mantenir l’actual model de relació, Ha de treballar a avançar cap a un model de relació federal, Ha de treballar per a aconseguir un Estat independent per a Catalunya).
  • Per un altre, una reforma de la constitució que avanci cap a un model veritablement federal i que reguli la possibilitat del dret d’autodeterminació en els territoris que així ho desitgin.