DESPRÉS DE LA VAGA GENERAL LES ELECCIONS DEL 25 DE NOVEMBRE HAN DE SER UNA DEMOSTRACIÓ DE INDIGNACIÓ CONTRA LA DRETA.

DESPRÉS DE LA VAGA GENERAL LES ELECCIONS DEL 25 DE NOVEMBRE HAN DE SER UNA DEMOSTRACIÓ DE INDIGNACIÓ CONTRA LA DRETA.

Esquerra Oberta de Catalunya considera un èxit la vaga del 14 de Novembre.

Els ciutadans hem demostrat la decepció davant les polítiques de retallades socials i econòmiques amb que els governs del PP a Espanya i CiU a Catalunya ens estan fent pagar la crisi econòmica creada per l’especulació financera.

És hora de traslladar a les urnes aquest malestar social, cal més que mai que aquest es reflecteixi també en el polític; seria un contrasentit que molts d’aquells que van fer vaga o participar en les manifestacions cíviques votessin a CiU, o fins i tot a Ciutadans o el PP per qüestions referents a les formes d’entendre el fet nacional.

Aquestes eleccions com totes, són una confrontació d’idees i formes d’entendre el país on el que està en discussió és qui paga la crisi i les formes de sortir d’ella, votar partits de dreta, ja sigui catalana o espanyola, és votar contra els nostres propis interessos.

Que la demostració de coratge ciutadà del 14 de novembre no s’esvaeixi el 25 de novembre.

DECLARACIÓ D’ESQUERRA OBERTA DE CATALUNYA, DAVANT LES ELECCIONS DEL 25 DE NOVEMBRE

_____________________________________________________

TRAS LA HUELGA GENERAL LAS ELECCIONES DEL 25 DE NOVIEMBRE DEBEN SER UNA DEMOSTRACION DE INDIGNACION CONTRA LA DERECHA.

Esquerra Oberta de Catalunya considera un éxito la huelga del 14 de Noviembre.

Los ciudadanos hemos demostrado el descontento ante las políticas de recortes sociales y económicos con que los gobiernos del PP en España y CiU en Catalunya nos están haciendo pagar la crisis económica creada por la especulación financiera.

Es hora de trasladar a las urnas este descontento social, es necesario más que nunca que este se refleje también en lo político; seria un contrasentido que muchos de aquellos que hicieron huelga o participaron en las manifestaciones cívicas votaran a CiU, o incluso a Ciutadans o el PP por cuestiones referentes a las formas de entender el hecho nacional.

Estas elecciones como todas, son una confrontación de ideas y formas de entender el país donde lo que está en discusión es quién paga la crisis y las formas de salir de la misma, votar a partidos de derecha, ya sea catalana o española, es votar contra nuestros propios intereses.

Que la demostración de coraje ciudadano del 14 de Noviembre no se desvanezca el 25 de Noviembre.

DECLARACION DE ESQUERRA OBERTA DE CATALUNYA ANTE LAS ELECCIONES DEL 25 DE NOVIEMBRE.
Anuncis

ACTE PÚBLIC FEDERALISTES I D’ESQUERRES

ACTE PÚBLIC

El proper dijous 8 de novembre, es celebrara un acte públic al Teatre Goya de Barcelona amb l’objectiu de presentar en societat la Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres.

Properament et donarem més informació sobre el contingut d’aquesta celebració en què ens agradaria molt comptar amb la teva presència, pregant-te alhora que en facis difusió entre les teves amistats i a les xarxes socials.

Reserva’t, doncs, a l’agenda:

8 de novembre
18:30h – 20:00h
Teatre Goya
c/Joaquín Costa 68
(Ronda de Sant Antoni/Pl. Universitat)

Rep una cordial salutació.

Confirma la teva assistència a info@federalistaidesquerres.cat

_________________________________________________

MANIFEST

CRIDA A LA CATALUNYA FEDERALISTA I

D’ESQUERRES

 

El resultat de la convocatòria electoral anticipada del proper 25 de novembre serà  decisiu per al futur dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des que fa dos anys CiU va arribar al Govern de la Generalitat, hem viscut un procés polític paradoxal. D’una banda, el Govern d’Artur Mas s’ha situat a l’avançada d’un model de política fiscal i  de  dures retallades socials, educatives i sanitàries, que ens allunya del model social dels països més avançats d’Europa, alhora que a les Corts espanyoles ha donat suport reiterat a les polítiques laborals més regressives de la democràcia. L’aliança CiU-PP ha fet possible també un retrocés escandalós en els mitjans públics de comunicació, revertint els passos endavant cap a una major llibertat, que havien donat els governs progressistes a Espanya i Catalunya. I de l’altra , CiU ha consumat, en molt poc temps, un gir estratègic oportunista, posant-se al davant d’un moviment independentista que pretén iniciar un procés de secessió de Catalunya.

La societat catalana està patint una greu crisi econòmica que ja ha esdevingut una crisi social i política, que s’ha traduït en un augment de la pobresa i la desigualtat i en una minva en el principi d’igualtat d’oportunitats. Moltes persones avui  estan patint i veient truncats els seus projectes vitals. Aquesta situació reclama per part de tothom un exercici de responsabilitat política i ètica, sobretot en un moment on el descrèdit dels partits i les institucions és extraordinàriament greu. Considerem que el trencament amb Espanya no és la única sortida de futur  i que  l’inici d’un procés de secessió en un context com l’actual, posa en perill la cohesió social i  no és el camí per millorar les condicions de vida dels catalans, ni des del punt de vista econòmic, ni social ni cultural.

Avui molts proposen la independència com un camí “màgic” per sortir de les dificultats, deslliurant-nos del pes mort que, diuen, representa Espanya. Un discurs on es barregen veritats a mitges i exageracions diverses, particularment pel que fa a les relacions fiscals entre Catalunya i l’Estat, fins al punt que és habitual escoltar afirmacions tan populistes i agressives com “Espanya ens roba”. Paral·lelament, alguns sectors independentistes han aconseguit estendre la idea que la secessió, que vol dir el trencament de l’Estat, serà un procés sense costos econòmics excessius, sense fractura social, políticament amable, en què tot seran només beneficis. El sobiranisme creu que el fenomen de la globalització només pot tenir conseqüències positives per a Catalunya i per això ha assumit sense complexes el model econòmic neoliberal. Per a la societat catalana, disposar d’un estat propi serà un “bon negoci”, s’afirma. L’èmfasi en les virtuts econòmiques de la independència, que no se sostenen en una anàlisi rigorosa, no és altra cosa que una calculada estratègia per esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos.

Defugim les visions apocalíptiques sobre una virtual secessió, però tampoc no estem disposats a acceptar acríticament els arguments ensucrats de l’independentisme.  No creiem que pertànyer a Espanya sigui una obligació perpètua, però  no compartim tampoc  les raons dels qui sostenen la necessitat històrica de la ruptura. Pensem que la secessió no és la resposta raonable als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI. Especialment, no és la resposta intel·ligent en el context d’una Europa que necessita avançar cap a nivells més elevats d’unitat política en el marc d’una crisi que amenaça la seva pròpia supervivència. La comparació entre beneficis i costos socials és molt més favorable en el cas d’un millor encaix federal de Catalunya a Espanya i a Europa, que no pas en el cas de la independència.

Per tot això, reconeixent-nos hereus de les esquerres catalanes que han defensat sempre “Catalunya, un sol poble”, alcem la nostra veu per defensar obertament que el trencament amb Espanya no és la millor opció ni per sortir de la crisi actual ni per articular una alternativa des de l’esquerra a les polítiques d’austeritat europees. A més, els riscos, les tensions i les incerteses d’un procés de secessió no són pas el millor escenari per millorar les condicions de vida de la gent, particularment dels sectors més humils i vulnerables.

Fins al dia d’avui no hi hagut a penes controvèrsia democràtica, on els interrogants de la ruptura hagin pogut ser debatuts àmpliament en el marc d’un debat públic basat en els principis del pluralisme democràtic. El federalisme té profundes arrels entre els sectors progressistes de Catalunya i compta amb  experiències d’èxit en altres estats del món que haurien de ser tingudes en compte.  Reclamem a les forces polítiques d’esquerres que, en un moment electoral com aquest, siguin valentes, escoltin la gent, facin un esforç pedagògic, s’atreveixin a parlar clar i apostin per explorar i explicar a la ciutadania els camins d’un federalisme nou, desacomplexat i exigent amb l’Estat, on la ciutadania de Catalunya s’hi pugui sentir bé des de les seves identitats compartides.

Volem una Espanya federal en el marc d’una Europa federal i socialment justa. No se’ns escapen les dificultats del que proposem i la sensació real fins avui d’un cert fracàs en aquest propòsit.D’una banda, perquè l’esquerra espanyola majoritària no ha volgut jugar a fons aquesta carta, i, de l’altra, perquè la dreta espanyola és profundament nacionalista i s’atrinxera quan li convé en l’immobilisme constitucional. A Catalunya, els darrers anys s’han anat acumulant molts greuges i incomprensions, des de la desgraciada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut fins als reiterats incompliments dels successius governs espanyols en matèria d’inversió. La relació  entre els governs democràtics d’Espanya i de Catalunya s’ha caracteritzat per la irresponsabilitat  d’aquells que  han tingut voluntat de monopolitzar  i apropiar-se de les idees d’Espanya i de Catalunya, amb objectius partidistes clars. Tanmateix, creiem que no hi ha raons suficients per defallir i que, en qualsevol cas, l’alternativa de la secessió és enormement inquietant i perillosa per a la cohesió social. En sentim còmplices de les veus que, des d’altres territoris d’Espanya, expressen el seu disgust i impotència davant la imatge monolítica que des de Catalunya alguns projecten d’Espanya, una imatge tan injusta i irreal com la que des de la resta de l’estat  molts tenen de Catalunya. En aquest sentit, és del tot imprescindible que s’engegui un moviment federalista d’abast espanyol, que serveixi també per subratllar que són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen.

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya no poden esdevenir un plebiscit on “independència sí, independència no” sigui el tema únic de campanya. Democràticament és imprescindible jutjar  l’acció política del govern sortint i confrontar els programes electorals en relació a tots els altres aspectes on el nostre Parlament té competències i atribucions específiques, particularment en el camp de les polítiques de benestar. Igualment, no podem deixar de recordar que el President Mas arriba a aquestes eleccions sota l’ombra de la corrupció i de la responsabilitat del seu partit, CDC, en el cas del saqueig al Palau de la Música.

Aquestes eleccions, en canvi, sí que poden ser el començament d’un exercici col·lectiu per debatre i articular les diferents alternatives polítiques –totes elles legítimes- en relació a  l’anomenat “encaix” de Catalunya dins d’Espanya i Europa. Però des d’un debat lliure i plural, serè i ordenat, sobre les raons que porten a uns, des l’anomenat “dret a decidir”, a demanar el trencament i als altres a demanar un nou acord. Un procés que es resolgui des del principi democràtic, en el marc d’un estat de dret, i  que, si s’escau, conclogui amb la celebració d’un referèndum. Avui el principal risc no és que Catalunya (o Espanya) perdi sobirania sinó que anem enrere en termes de democratització, que els ciutadans de tota Europa perdin encara més sobirania davant els mercats i el capital. No la recuperarem si no ens esforcem per enderrocar les fronteres que queden entre els europeus, en comptes de crear-ne de noves.

Per tot això, volem fer una crida a la ciutadania progressista de Catalunya perquè el proper 25 de novembre es mobilitzi i faci confiança a aquelles formacions polítiques que presentin programes nítidament d’esquerres i que contemplin una renovada i potent opció federal. Que posin també en el centre del debat electoral la forma com s’han efectuat les polítiques de retallades de l’estat de benestar realitzades pel Govern de Mas, amb el suport del PP.  I  que confrontin l’existència de diferents alternatives davant  la crisi. Que reclamin de la Unió Europea polítiques d’impuls al creixement econòmic a fi d’evitar que l’austeritat recaigui només en els serveis públics i les prestacions socials. És a dir, una Europa unida al servei de la gent. En definitiva, que apostin amb claredat per un model d’estat federal on la major part de la ciutadania de Catalunya pugui sentir-se còmoda i reconeguda, compartint amb altres pobles un projecte comú de convivència, justícia i cohesió social.

Barcelona, 11 d’octubre del 2012

HUELGA ENSEÑANZA DÍA 22 DE MAYO

 

MANIFIESTO HUELGA ENSEÑANZA DÍA 22 DE MAYO

Los sindicatos de enseñanza, CGT, CSIF, FECCOO, FETE-UGT, STEA-i y ANPE, convocamos una huelga en todo el Sector de Enseñanza el próximo día 22 de mayo que será secundada a nivel estatal para protestar contra las irresponsables acciones adoptadas por este Gobierno y las Comunidades Autónomas.

Las últimas medidas adoptadas se añaden a las que venimos sufriendo desde hace años, representan un recorte brutal para la calidad dela Enseñanzay las condiciones laborales, supondrán la masificación de las aulas en Educación Infantil, Primaria y Secundaria, incluido el Bachillerato, además de limitar la extensión dela Formación Profesional, clave para salir de la crisis de empleo que experimentan varias generaciones de jóvenes, probablemente los mejor formados de las últimas décadas.

Estos recortes nos afectan a todos: el empleo de los interinos, la calidad de la enseñanza, las horas de docencia o la reducción de jornada para mayores de 55 años. Solo van a contribuir a agravar la crisis del empleo, a empeorar los resultados de nuestros alumnos y retrasar la salida de nuestra ya difícil situación económica, destruyendo nuestra Enseñanza Pública, que garantiza la cohesión social y la igualdad de oportunidades entre todos los ciudadanos.

Un gobierno, aunque tenga mayoría, no puede ignorar las demandas de los ciudadanos y desmantelar el sistema educativo que con tanto dinero y esfuerzo hemos construido entre todos a lo largo de estos últimos años.

Por todo ello, hacemos un llamamiento al  profesorado dela Enseñanza Pública para que se una a la jornada de huelga para rechazar el decreto y que no se produzcan nuevos ataques a la enseñanza.

Asimismo, hacemos un llamamiento al alumnado y a sus familias para que secunden y apoyen esta jornada de huelga.

Nunca un llamamiento fue tan necesario. Aprovechemos la unidad sindical y las movilizaciones de padres y madres y del alumnado.

 

POR UNA IZQUIERDA PLURAL Y UNIDA

POR UNA IZQUIERDA PLURAL Y UNIDA

No es difícil entender lo que nos sucede. A caballo de la crisis, la derecha avanza imparable y se adueña de calles, urnas e instituciones. Su hegemonía impone una escalada de contrarreformas sin final, No sólo está en evidente riesgo el Estado del Bienestar sino la propia democracia, pues se ha convertido en algo habitual que los mercados financieros condicionen las decisiones políticas. Vemos cómo retroceden los derechos laborales, cómo bajan las rentas salariales, cómo el estallido de la burbuja inmobiliaria revela la estafa hipotecaria, cómo el planeta se degrada a consecuencia de un modelo de desarrollo a todas luces insostenible… En definitiva, vemos cómo los ajustes presupuestarios ponen cerco a los servicios públicos y cómo los argumentos neoconservadores más descarnados se adueñan del imaginario colectivo. ¿Y la izquierda?

Continua llegint

Manifiesto Izquierda Abierta

Manifiesto Izquierda Abierta

Ser de izquierdas supone al mismo tiempo un compromiso intelectual y una disposición de ánimo. Compromiso intelectual para observar y entender las transformaciones de la realidad. Disposición de ánimo para afrontar esa realidad y darle una respuesta política de carácter emancipatorio, democrático y social. Cualquier tentación de acomodo o de posibilismo táctico, se convierte de hecho en una renuncia a participar en la raíz vital de los debates generados por la sociedad. Cuando la izquierda excluye el pensamiento crítico de la realidad o la realidad del pensamiento crítico, desemboca en una burocracia sin horizonte.

El avance electoral de la derecha española es sólo un síntoma más de las profundas transformaciones culturales que está sufriendo nuestro país dentro de las corrientes neoliberales que dominan Europa. Años de exaltación sin escrúpulos de los beneficios empresariales, de la eficacia de las privatizaciones, del descrédito del Estado y de la necesidad de los recortes sociales y los derechos laborales, han calado en la forma de pensar de la población que se siente representada por el bipartidismo electoral del PP y del PSOE.

Continua llegint

Manifiesto “Una ilusión compartida”

Manifiesto “Una ilusión compartida”
Fuente: Unailusioncompartida/Publico/Altersocialismo

El descrédito de la política y las quejas asiduas sobre la corrupción de la vida democrática no pueden dejar indiferentes a las conciencias progresistas. Son muchas las personas que, desde diferentes perspectivas ideológicas, se han sentido indefensas en medio de esta crisis económica, social e institucional. La izquierda tiene un problema más grave que el avance de las opciones reaccionarias en las últimas elecciones municipales. Se trata de su falta de horizonte. Mientras los mercados financieros imponen el desmantelamiento del Estado del bienestar en busca de unos beneficios desmesurados, un gobierno socialista ha sido incapaz de imaginar otra receta que la de aceptar las presiones antisociales y degradar los derechos públicos y las condiciones laborales.

Continua llegint

MANIFIESTO POR LA UNIDAD DE LA IZQUIERDA ALTERNATIVA ANTE LAS ELECCIONES EUROPEAS: OTRA IZQUIERDA

MANIFIESTO POR LA UNIDAD DE LA IZQUIERDA ALTERNATIVA ANTE LAS ELECCIONES EUROPEAS: OTRA IZQUIERDA

Un nuevo fantasma recorre Europa y el mundo: la crisis neoliberal. En estos últimos treinta años se ha acelerado el proceso de explotación de las personas y del planeta, y se ha retrocedido en los logros sociales que han distinguido históricamente a la llamada Europa del Bienestar.

Frente a la crisis, el neoliberalismo amenaza con una nueva vuelta de tuerca a los derechos sociales, e insiste en seguir alimentando al monstruo con inyecciones de miles de millones de euros a los que las tímidas políticas sociales nunca se han atrevido a aspirar.

Todo esfuerzo es poco cuando el poder y los medios que lo sustentan silencian de forma sistemática las respuestas y las propuestas que surgen desde la izquierda y los movimientos sociales. Todo esfuerzo es poco cuando miles y miles de personas se están quedando sin empleo. Todo esfuerzo es poco cuando frente a la masacre del pueblo palestino, la UE no ofrece más que declaraciones hipócritas y gimnasia diplomática. Todo esfuerzo es poco cuando se resucita la energía nuclear para no modificar nuestro sistema de consumo basado en el petróleo.

Continua llegint